Encara no fa un any que la Diputació ens lliurava un primer document dels resultats sorgits dels qüestionaris dels llocs de treball i sembla que tothom està neguitós pensant que estem perdent no se sap ben bé quin tren. I sempre tenint en compte que una revisió global de la relació de llocs de treball i la seva valoració significa una immersió total en l’estudi de tots els aspectes de l’organització i la gestió de personal; immersió que, per diferents motius, no s’està fent malgrat els esforços esmerçats per CCOO.
Estem davant d’una oportunitat que, com d’altres vegades (la tercera), se’ns escaparà de les mans fruït de la ceguesa d’algun que altre interlocutor i de la pròpia empresa, que veu com el seu capital humà s’està desencantant, perdent la il·lusió i el que és més greu, la confiança amb l’ens local.
L’empresa no ha aportat a la Mesa, en cap moment, un model organitzatiu, cap proposta homogènia de racionalització dels serveis ni cap element que serveixi per reconèixer la professionalitat i per establir uns salaris més competitius, sense que s’hagi debatut ni negociat cap de les propostes que des de la part social s’ha posat damunt la taula.
Algun interlocutor ha quedat exclòs de la negociació; altres, per por a la confrontació, han anat cremant etapes. Ara l’organigrama és competència de l’empresa i no té cap importància; les fitxes dóna el mateix el que diguin, ara demanem un 30% d’augment, ara fem una proposta que pugui ser assumida per la Corporació, i ara la cosa s’arregla amb 700.000 a 850.000 euros negociable a un, dos o tres anys. Però, sobretot, ens quedarà “el referèndum”.
L’acord del 19 de desembre de 2007 va posar sobre la taula 800.000 euros, i tots i totes sabeu fins a on vam arribar. I ara es projecta una xifra similar, per tancar “el catàleg”, a repartir segons el nou model de valoració, en un ventall entre 100 a 650 punts per lloc de treball; si tenim en compte que l’actual valoració té un màxim de 50 punts, la cosa promet.
Es diu que és necessari cremar ràpidament etapes i que “estem marejant la perdiu” per tal d’arribar, quan abans millor, al final de la negociació: “les peles”, sense tenir en compte que podem arribar-hi sense solucionar el problema de fons: “la nostra organització”, “la forma de treballar”, “el nostre reconeixement professional i econòmic” i això, per alguns de nosaltres, té la seva importància. Tot i que de seguir en aquesta línia, la reflexió que cal fer-se és una altra: al final de la partida, quants asos ens quedaran per jugar?.
Estem davant d’una oportunitat que, com d’altres vegades (la tercera), se’ns escaparà de les mans fruït de la ceguesa d’algun que altre interlocutor i de la pròpia empresa, que veu com el seu capital humà s’està desencantant, perdent la il·lusió i el que és més greu, la confiança amb l’ens local.
L’empresa no ha aportat a la Mesa, en cap moment, un model organitzatiu, cap proposta homogènia de racionalització dels serveis ni cap element que serveixi per reconèixer la professionalitat i per establir uns salaris més competitius, sense que s’hagi debatut ni negociat cap de les propostes que des de la part social s’ha posat damunt la taula.
Algun interlocutor ha quedat exclòs de la negociació; altres, per por a la confrontació, han anat cremant etapes. Ara l’organigrama és competència de l’empresa i no té cap importància; les fitxes dóna el mateix el que diguin, ara demanem un 30% d’augment, ara fem una proposta que pugui ser assumida per la Corporació, i ara la cosa s’arregla amb 700.000 a 850.000 euros negociable a un, dos o tres anys. Però, sobretot, ens quedarà “el referèndum”.
L’acord del 19 de desembre de 2007 va posar sobre la taula 800.000 euros, i tots i totes sabeu fins a on vam arribar. I ara es projecta una xifra similar, per tancar “el catàleg”, a repartir segons el nou model de valoració, en un ventall entre 100 a 650 punts per lloc de treball; si tenim en compte que l’actual valoració té un màxim de 50 punts, la cosa promet.
Es diu que és necessari cremar ràpidament etapes i que “estem marejant la perdiu” per tal d’arribar, quan abans millor, al final de la negociació: “les peles”, sense tenir en compte que podem arribar-hi sense solucionar el problema de fons: “la nostra organització”, “la forma de treballar”, “el nostre reconeixement professional i econòmic” i això, per alguns de nosaltres, té la seva importància. Tot i que de seguir en aquesta línia, la reflexió que cal fer-se és una altra: al final de la partida, quants asos ens quedaran per jugar?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario