Molt sovint el sindicalisme groc té la tendència a generar grans expectatives als treballadors i treballadores per tal d’obtenir resultats a curt termini i, sobretot, abduir addictes a la causa (els interessos empresarials); molt sovint companys i companyes confusos, despistats o simplement desil·lusionants amb les condicions socio-laborals i econòmiques. Però és també cert, que la penetració d’aquest discurs dins un entorn conscient, sindicalitzat i amb una mínima experiència resulta infructuós, si tenim en compte la caducitat de la proclama.
Portem treballant la revisió global de la Relació de llocs de Treball i la seva valoració, un any i dos mesos des de que la Diputació va lliurar el 11 de gener de 2008 el primer document sobre l’estudi organitzatiu i propostes de millora adreçades a l’Equip de govern. Ha estat temps d’inconvenients, despropòsits i manca de definició per part de la Corporació d’un model organitzatiu clar i perfectament definit.
Temps que CCOO va centralitzar en la clara voluntat, després de tres “catàlegs”, de fer pedagogia respecte a la metodologia i les formes i conceptes tècnics que calia abordar per obtenir un organigrama i una Relació de Llocs de Treball perfectament definida i valorada econòmicament que ajudés a la necessària recuperació de la confiança mútua – empresa-treballadors/res. Tasca aparentment infructuosa si tenim en compte el discurs demagògic i poc constructiu que ha arrelat, si més no, dins algun col·lectiu: “no importa l’organigrama, no importen les fitxes de funcions i, sobretot, només importa la suposada puja econòmica del montón”
Estem, doncs, al tan esperat mes de març “El dia D+9” i la tossuda realitat ens ha de portar, més enllà de la proposta que la Diputació de Barcelona ens lliuri, un dia d’aquests, a discutir i saber amb quines fitxes s’han valorat els llocs de treball i on està situat cada lloc de treball dins l’organigrama – quin organigrama? per poder esbrinar si la valoració que es proposa es diu amb les funcions i, sobretot, amb la tant esgrimida equitat interna i externa. I, finalment, si tot va bé haurem d’enllestir i acordar una proposta per sotmetre a votació del conjunt de treballadors i treballadores mitjançant un referèndum democràtic i transparent que s’ajusti a la normativa.
Moltes preguntes queden pendents de resoldre, però sembla que els trileros de la demagògia ja ho tenen tot enllestit; discurs musical, valoració personalitzada, funcions segons convingui, quantitats econòmiques segons de qui es tracti, i un pacte temporitzat segons conveniència de l’empresa. Però, sobretot, cal no patir. Tenim la garantia, si tot va malament, d’una defensa basada en la instància i els gestos que no van més enllà del que políticament es considera correcte.
Quedem tots auto convocats per treballar des de la reflexió, i resistir les temptacions d’aquells que volen enlluernar-nos amb propostes tant sols econòmiques, per fer possible una bona Relació de Llocs de Treball i la seva valoració que respongui a expectatives reals, serioses i coherents, en la indestriable lluita per millorar les nostres condicions de treball tenint present la millora que cal garantir dels serveis a la ciutadania. Aquesta ciutadania que sovint ens mira com una mena de classe privilegiada i corporativa, i a la que haurem de treballar de valent per fer-li comprendre la nostra situació professional i econòmica molt peculiar, en una situació general de recessió i de destrucció generalitzada de l’ocupació.
Finalment manifestar que la gent de CCOO som conscients del moment històric en que ens trobem, i volem sens cap mena de dubte, enllestir el “Catàleg” ahir, no demà, però no a qualsevol preu. Aquets és el camí!
Portem treballant la revisió global de la Relació de llocs de Treball i la seva valoració, un any i dos mesos des de que la Diputació va lliurar el 11 de gener de 2008 el primer document sobre l’estudi organitzatiu i propostes de millora adreçades a l’Equip de govern. Ha estat temps d’inconvenients, despropòsits i manca de definició per part de la Corporació d’un model organitzatiu clar i perfectament definit.
Temps que CCOO va centralitzar en la clara voluntat, després de tres “catàlegs”, de fer pedagogia respecte a la metodologia i les formes i conceptes tècnics que calia abordar per obtenir un organigrama i una Relació de Llocs de Treball perfectament definida i valorada econòmicament que ajudés a la necessària recuperació de la confiança mútua – empresa-treballadors/res. Tasca aparentment infructuosa si tenim en compte el discurs demagògic i poc constructiu que ha arrelat, si més no, dins algun col·lectiu: “no importa l’organigrama, no importen les fitxes de funcions i, sobretot, només importa la suposada puja econòmica del montón”
Estem, doncs, al tan esperat mes de març “El dia D+9” i la tossuda realitat ens ha de portar, més enllà de la proposta que la Diputació de Barcelona ens lliuri, un dia d’aquests, a discutir i saber amb quines fitxes s’han valorat els llocs de treball i on està situat cada lloc de treball dins l’organigrama – quin organigrama? per poder esbrinar si la valoració que es proposa es diu amb les funcions i, sobretot, amb la tant esgrimida equitat interna i externa. I, finalment, si tot va bé haurem d’enllestir i acordar una proposta per sotmetre a votació del conjunt de treballadors i treballadores mitjançant un referèndum democràtic i transparent que s’ajusti a la normativa.
Moltes preguntes queden pendents de resoldre, però sembla que els trileros de la demagògia ja ho tenen tot enllestit; discurs musical, valoració personalitzada, funcions segons convingui, quantitats econòmiques segons de qui es tracti, i un pacte temporitzat segons conveniència de l’empresa. Però, sobretot, cal no patir. Tenim la garantia, si tot va malament, d’una defensa basada en la instància i els gestos que no van més enllà del que políticament es considera correcte.
Quedem tots auto convocats per treballar des de la reflexió, i resistir les temptacions d’aquells que volen enlluernar-nos amb propostes tant sols econòmiques, per fer possible una bona Relació de Llocs de Treball i la seva valoració que respongui a expectatives reals, serioses i coherents, en la indestriable lluita per millorar les nostres condicions de treball tenint present la millora que cal garantir dels serveis a la ciutadania. Aquesta ciutadania que sovint ens mira com una mena de classe privilegiada i corporativa, i a la que haurem de treballar de valent per fer-li comprendre la nostra situació professional i econòmica molt peculiar, en una situació general de recessió i de destrucció generalitzada de l’ocupació.
Finalment manifestar que la gent de CCOO som conscients del moment històric en que ens trobem, i volem sens cap mena de dubte, enllestir el “Catàleg” ahir, no demà, però no a qualsevol preu. Aquets és el camí!
3 comentarios:
Crec que hi ha poc que reflexionar, s’hauria de posar sobre la taula tot el fum que s’està venent i desemmascarar tota la farsa que alguns per col•locar-se estan muntant.
Tots sabem de que estem parlant i cal que CCOO segueixi fent política sindical coherent, responsable, explicativa i sobre tot participativa. No es pot enganyar al personal.
Endavant
Hoy ya estamos a D+12 y el compromiso, si no lo he leido mal decia que "a principio del mes de marzo el Ayuntamiento daria una propuesta", que esta pasando?.
Creo que el Ayuntamiento no sabe que hacer o no tienen dinero y esta dando largas al asunto. Opino que se deberia plantear alguna accion de fuerza.
Saludos
El proper dilluns serà dia 16 i sembla ser que de catàleg, res de res. No serà que l’empresa està esperant el nou cap de recursos humans?.
El nostre col•lectiu està fins el barret del catàleg (tots acaben al Jutjar del contenciós administratiu) i de que se’ns prengui repetidament el pel. El que és urgent és que s’organitzi millor el treball i no tinguem que treballar “a salto de mata”.
Publicar un comentario