Ja tenim la proposta de valoració

TÈCNICAMENT, UN DESASTRE!
SINDICALMENT, INACCEPTABLE

El mes de gener de 2006 CCOO lliurava a tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament un dossier preparatori per a la negociació del "catàleg", amb la voluntat d’iniciar el procés de revisió global de la relació de llocs de treball i la seva valoració. Valoració establerta a la Disposició Transitòria primera de l’Acord de condicions 2005-2008 tenint com a principal objectiu, en el decurs d’aquesta negociació, dos factors importantíssims per als empleats municipals: la comprensió de la metodologia emprada i la participació. Factors que han estat molt presents al llarg d’aquests tres anys i quatre mesos de treball intermitent i variant del procés.

Un cop lliurat a la Mesa de l’11 de gener de 2008, per part de la Diputació, el primer i únic document d’oportunitats de millora de l’organització, la part social es va bolcar en fer propostes i suggeriments que la Corporació ha ignorat, incloent-hi el document de la pròpia Diputació. Un fet que ha comportat, des de l’inici, una desviació important de totes les orientacions i directrius que recomanen els experts en revisions de relacions de llocs de treball, iniciant així una negociació viciada. La qual va tenir un dels seus màxims exponents el 31 de març de 2008 quan, en plena negociació, l’Ajuntament aprova unilateralment l’organigrama organitzatiu i que, posteriorment, completaria amb el lliurament a la Diputació, de les fitxes de funcions, per a la seva valoració, sense que el procés de negociació estigués enllestit.

Malgrat tot CCOO ha seguit treballant amb els objectius que ens vàrem fixar i a través d’assemblees (d’afiliats i afiliades i generals) així com també mitjançant correu electrònic, el nostre butlletí i la pàgina web hem anat potenciant la informació, la participació i la implicació del conjunt de treballadors i treballadores de l’Ajuntament en el que ha estat, i està sent, el procés de negociació més surrealista que estem vivint. Un procés tècnicament desastrós que ha de culminar, si s’escau, tenint com a base de treball una proposta de valoració feta per la Diputació de Barcelona des del desconeixement de les circumstàncies específiques del nostre ens local.

El document que avui teniu a les mans en forma de "el corccoo" pretén donar llum sobre el treball que des de CCOO s’ha fet, per tal de situar-nos en aquesta part final de la negociació en les millors condicions possibles des d’un posicionament tècnic i sindical. En aquest sentit, us fem una proposta "oberta" que respongui als dos factors inicials: comprensió de la metodologia i participació activa seguint, com no pot ser d’una altre manera, el fil conductor de totes les propostes fetes, explicades i debatudes a les diferents assemblees i documents que s’han posat a la vostra disposició en el decurs d’aquests anys. Factors i propostes com són l’aplicació dels 2 punts de Complement de Destí amb dos anys de funcionari de carrera, l’anivellament i equiparació de l’aparell administratiu, l’autoregulació i l'equiparació del col·lectiu de la policia municipal, els quals trobareu inclosos a la proposta que us presentem, sense oblidar-nos de requalificacions de grup i de donar transparència a l’aplicació dels punts que configuren part del Complement Específic. Tot plegat un recull de propostes fetes per CCOO i reiterades en el temps i que ara us posem a la vostra consideració amb l’esperança de comptar amb les vostres aportacions, suggeriments i crítiques.

Som-hi! ara toca allò que tots i totes esperàvem: la valoració, malgrat que la proposta que se’ns ha presentat sigui inacceptable.

Dia “D” + 9, una reflexió

Molt sovint el sindicalisme groc té la tendència a generar grans expectatives als treballadors i treballadores per tal d’obtenir resultats a curt termini i, sobretot, abduir addictes a la causa (els interessos empresarials); molt sovint companys i companyes confusos, despistats o simplement desil·lusionants amb les condicions socio-laborals i econòmiques. Però és també cert, que la penetració d’aquest discurs dins un entorn conscient, sindicalitzat i amb una mínima experiència resulta infructuós, si tenim en compte la caducitat de la proclama.

Portem treballant la revisió global de la Relació de llocs de Treball i la seva valoració, un any i dos mesos des de que la Diputació va lliurar el 11 de gener de 2008 el primer document sobre l’estudi organitzatiu i propostes de millora adreçades a l’Equip de govern. Ha estat temps d’inconvenients, despropòsits i manca de definició per part de la Corporació d’un model organitzatiu clar i perfectament definit.

Temps que CCOO va centralitzar en la clara voluntat, després de tres “catàlegs”, de fer pedagogia respecte a la metodologia i les formes i conceptes tècnics que calia abordar per obtenir un organigrama i una Relació de Llocs de Treball perfectament definida i valorada econòmicament que ajudés a la necessària recuperació de la confiança mútua – empresa-treballadors/res. Tasca aparentment infructuosa si tenim en compte el discurs demagògic i poc constructiu que ha arrelat, si més no, dins algun col·lectiu: “no importa l’organigrama, no importen les fitxes de funcions i, sobretot, només importa la suposada puja econòmica del montón”

Estem, doncs, al tan esperat mes de març “El dia D+9” i la tossuda realitat ens ha de portar, més enllà de la proposta que la Diputació de Barcelona ens lliuri, un dia d’aquests, a discutir i saber amb quines fitxes s’han valorat els llocs de treball i on està situat cada lloc de treball dins l’organigrama – quin organigrama? per poder esbrinar si la valoració que es proposa es diu amb les funcions i, sobretot, amb la tant esgrimida equitat interna i externa. I, finalment, si tot va bé haurem d’enllestir i acordar una proposta per sotmetre a votació del conjunt de treballadors i treballadores mitjançant un referèndum democràtic i transparent que s’ajusti a la normativa.

Moltes preguntes queden pendents de resoldre, però sembla que els trileros de la demagògia ja ho tenen tot enllestit; discurs musical, valoració personalitzada, funcions segons convingui, quantitats econòmiques segons de qui es tracti, i un pacte temporitzat segons conveniència de l’empresa. Però, sobretot, cal no patir. Tenim la garantia, si tot va malament, d’una defensa basada en la instància i els gestos que no van més enllà del que políticament es considera correcte.

Quedem tots auto convocats per treballar des de la reflexió, i resistir les temptacions d’aquells que volen enlluernar-nos amb propostes tant sols econòmiques, per fer possible una bona Relació de Llocs de Treball i la seva valoració que respongui a expectatives reals, serioses i coherents, en la indestriable lluita per millorar les nostres condicions de treball tenint present la millora que cal garantir dels serveis a la ciutadania. Aquesta ciutadania que sovint ens mira com una mena de classe privilegiada i corporativa, i a la que haurem de treballar de valent per fer-li comprendre la nostra situació professional i econòmica molt peculiar, en una situació general de recessió i de destrucció generalitzada de l’ocupació.

Finalment manifestar que la gent de CCOO som conscients del moment històric en que ens trobem, i volem sens cap mena de dubte, enllestir el “Catàleg” ahir, no demà, però no a qualsevol preu. Aquets és el camí!

Quants asos ens queden?

Encara no fa un any que la Diputació ens lliurava un primer document dels resultats sorgits dels qüestionaris dels llocs de treball i sembla que tothom està neguitós pensant que estem perdent no se sap ben bé quin tren. I sempre tenint en compte que una revisió global de la relació de llocs de treball i la seva valoració significa una immersió total en l’estudi de tots els aspectes de l’organització i la gestió de personal; immersió que, per diferents motius, no s’està fent malgrat els esforços esmerçats per CCOO.

Estem davant d’una oportunitat que, com d’altres vegades (la tercera), se’ns escaparà de les mans fruït de la ceguesa d’algun que altre interlocutor i de la pròpia empresa, que veu com el seu capital humà s’està desencantant, perdent la il·lusió i el que és més greu, la confiança amb l’ens local.

L’empresa no ha aportat a la Mesa, en cap moment, un model organitzatiu, cap proposta homogènia de racionalització dels serveis ni cap element que serveixi per reconèixer la professionalitat i per establir uns salaris més competitius, sense que s’hagi debatut ni negociat cap de les propostes que des de la part social s’ha posat damunt la taula.

Algun interlocutor ha quedat exclòs de la negociació; altres, per por a la confrontació, han anat cremant etapes. Ara l’organigrama és competència de l’empresa i no té cap importància; les fitxes dóna el mateix el que diguin, ara demanem un 30% d’augment, ara fem una proposta que pugui ser assumida per la Corporació, i ara la cosa s’arregla amb 700.000 a 850.000 euros negociable a un, dos o tres anys. Però, sobretot, ens quedarà “el referèndum”.

L’acord del 19 de desembre de 2007 va posar sobre la taula 800.000 euros, i tots i totes sabeu fins a on vam arribar. I ara es projecta una xifra similar, per tancar “el catàleg”, a repartir segons el nou model de valoració, en un ventall entre 100 a 650 punts per lloc de treball; si tenim en compte que l’actual valoració té un màxim de 50 punts, la cosa promet.

Es diu que és necessari cremar ràpidament etapes i que “estem marejant la perdiu” per tal d’arribar, quan abans millor, al final de la negociació: “les peles”, sense tenir en compte que podem arribar-hi sense solucionar el problema de fons: “la nostra organització”, “la forma de treballar”, “el nostre reconeixement professional i econòmic” i això, per alguns de nosaltres, té la seva importància. Tot i que de seguir en aquesta línia, la reflexió que cal fer-se és una altra: al final de la partida, quants asos ens quedaran per jugar?.

Qué vol dir negociar, a l'Ajuntament de Mollet?

Els fets. Ahir, 31 de març, en el Ple de l'Ajuntament, es va aprovar la "nova estructura organitzativa de l'Ajuntament",amb els vots majoritaris del PSC i de CIU.

La estructura organitzativa de l'Ajuntament, tal com ho aprecien les seccions sindicals de l'Ajuntament "incideix de forma directe amb la relació de llocs de treball i la seva valoració i, per tant, amb les condicions de treball de tots nosaltres".

Aquest punt, estava en plena fasse de "negociació" entre les seccions sindicals i els representants de l'Ajuntament i, sense haver arribat a uns acords, el batlle va decidir, unilateralment, presentar-ho al Ple, per a la seva aprovació. Com és possible passar-ho per l'aprovació si encara no està negociat amb les persones directament implicades en dur-la a terme?

La nova estructura organitzativa, no ha passat per un procés de negociació si nò que ha estat un acte de clara imposició, amb una aparença democràtica. És trist constatar-ho, però això n'és una perversió del que hauria de ser un funcionament democràtic.

"En vista de lo visto" és quan ens preguntem què vol dir negociar, per a uns i altres. Sembla que per a uns es tracta de demostrar que poden imposar els seus criteris, al marge del què en puguin pensar els altres, per que la força dels vots està al seu costat. Però la imposició, a la curta o a la llarga, el què genera és oposició i rebeldia, ja què implica un menyspreu cap a l'altre. No n'és una bona manera de governar i de crear esperit d'equip. Negociar no és negar a l'altre si nò poder arribar a compartir uns criteris i responsabilitzar-se dels acords assolits.

Acord amb la Corporació per la recuperació de part del poder adquisitiu perdut.

Com ja sabeu, a través de l'últim full informatiu unitari, els sindicats CCOO i UGT, hem signat l'acord econòmic amb l'empresa que és d'aplicació abans de la negociació del "Catàleg" i fa possible l'assoliment de dues qüestions molt importants, a criteri de CCOO.

La primera, la recuperació de part del poder adquisitiu perdut en els últims anys i l'altre l'assoliment de la "3a paga" sense cap condicionant.

Dues reivindicacions històriques de CCOO a l'Ajuntament de Mollet del Vallès i que fruit d'un bon treball col·lectiu, han estat aconseguides.

Es constitueix la Comissió de Seguiment

El passat 15 de desembre va quedar constituïda la Comissió de Seguiment del projecte d’actualització organitzava i de valoració de llocs de treball, popularment dit “Catàleg”.

La composició de l’esmentada comissió, ha quedat formada per: Josep Garzón i Jorge Táboas per part de l’Equip Polític; Rosa Maria Pérez i Oriol Valls en representació dels càrrecs de nivell de direcció i comandament; Enric Alonso (CCOO), Maite Boza (UGT), i Alberto Artero (SPPME) en representació dels treballadors i Jordi Matías i Miriam Macià de l’equip de consultors externs.

A l’esmentada reunió de constitució tots els sindicats presents manifesten, dubtes, recels i desconfiances vers al procediment i la metodologia establerta des de la consultora, que ha creat una línia paral·lela de treball al concepte de Mesa que històricament ha funcionat a l’Ajuntament.

És evident que des de CCOO seguim defensant, des de l’experiència que representa la negociació de dues valoracions de llocs de treball al nostre Ajuntament, un tipus i una metodologia de treball molt més activa i participativa de la que es planteja i, per tant, seguirem treballant perquè el veritable treball del “Catàleg” es faci en Mesa de negociació específica, tal i com ens hem dotat per Acord de condicions, Conveni Col·lectiu i realitat històrica.

La Comissió de seguiment va quedar emplaçada per a una propera reunió, després de que s’hagi conclòs l’apartat b) de la 1a part de l’estudi, tal i com recull la documentació lliurada.